IX Gran Premi BTT La Selva

Ep ! comença a bullir l'olla !

Ja tenim les dates per la Selva 2010:

Data	Indret
24 de gener	Maçanet de la Selva
7 de febrer	Vilobí d'Onyar
14 de febrer	Riudarenes
21 de febrer	Bescanó
7 de març	Sant Hilari

Les inscripcions es podran fer de forma anticipada a través de la web Club Ciclista Massanet

No descuideu el vostre entrenament !

Salut !

DPR

Font: Club Ciclista Massanet i Federació

TIBIDABO 512 m

No hi podia faltar !

Quantes vegades hem pujat el punt culminant de Collserola?

Tardor, hivern, primavera, estiu... A primera hora, al migdia, al vespre...

Amb btt, amb carretera... En forma i ràpid, fora de forma i poc a poc...

Sols, acompanyats... Una o vàries vegades...

Per la Rabassada o per Vallvidrera...

Simplement cal dir: ei ! anem a fer un Tibidabo?

El recordo de forma molt emotiva a les Transcatalunyes de Probike, les de veritat, les que sortien de La Molina, fantàstica arribada al Tibidabo, a casa !

"Tibi dabo", "et donaré", li va dir el diable a Jesús des del cim dels regnes del món, mostrant-li tota la seva bellesa i gran extensió

View Larger Map

View Larger Map

Ja s'acava ! pujant pel cantó més suau i progresiu


View Larger Map

El Sagrat Cor

TURÓ DE L'HOME 1706 m

TURÓ DE L'HOME 1706 m

El Jorge ens ha demanat el Pailhères, no podia ser d'una altra forma, però l'Street View no està disponible. N'ha triat un altre de gran, molt gran, no si posa per poc: el Turó de l'Home, que amb els seus 1706 m és una dels alts més durs i espectacular de les nostres contrades. Una excelent elecció.

Personalment el vaig tastar de forma intensa al final de la primavera amb els black legs amb objectiu de preparar l'assalt a la Marmotte, no va defraudar, una bona zona d'entrenament, amb moltes posibilitats que sempre poden acabar al capdamunt d'aquest colós.

Aquí el tens Jorge, gràcies.

View Larger Map

Trencall zona Santa Fe, cap a l'esquerra i amunt !


View Larger Map
Al fons ja es divisa el final...

MONTSERRAT 700 m

Estem desbordats per les peticions !

Aqui teniu la primera: de part del black leg Llorenç, ha triat Montserrat !

No hi pot faltar ! sempre màgica...

Gràcies Llorenç !

Us adjuntem la seva descripció:

“Durant tots aquests anys que porto anant en bici he tingut la sort de poder pujar un bon grapat de colls, puertos, cols, passos, uns més macos que altres, de més durs a més fàcils , d’altres més pestosos, , etc…però hi ha una pujada que per mi sempre será molt especial: Montserrat. Encara recordo quan fa quasí 21 anys vaig pujar per primera vegada fins el monestir. En aquella época la meva “eina” era, per definir-la d’una manera, una BTT, una BH force sense canvi sincronitzat i amb pneumátics de carretera que per l’amplada semblaban més propies d’un ciclomotor.Despres d’un bon esforç, arrosegar un ferro com aquell no era gens fàcil, la sensació d’euforia de haver conseguit “dominar” aquella pujada encara la tinc molt present en la meva memoria. D’ença ‘aquella fita he pujat Montserrat innumerables vegades, passant fred, xop com un pop,mort de calor, amb l’home del mazo a sobre com tambè anant super però mai, en cap circumstancia, aquesta pujada m’ha deixat indiferent. Lasingularitat de la muntanya, el traçat de la carretera, les vistes del Vallés i del plá del bages i perque no, la mística que envolta aquestamuntanya, fan d’aquesta pujada la primera del meu ranking particular. Si mai teniu ganes de veure la magia de Montserrat us recomano pujar undia de ple estiu just quan surt el sol, mai veureu una cosa igual, us ho dic per experiencia. “

Llorenç

View Larger Map

Les imatges parlen per si soles...


View Larger Map



View Larger Map


View Larger Map

Col du Galibier 2645m

Molt be David, m’agrada molt aquesta nova secció.
Si no et sembla malament, faré els meus comentaris del Colls en castellà per aquells amics de fora de Catalunya que també ens segueixen i també fan colls.

Mientras iba leyendo, he pensado espontáneamente en mi puerto hueso, el Col du Galibier durante la Marmotte 2009.
Terrible! …………pero precioso. Muy largo, muy duro y muy alto (me recuerda el antiguo lema de las Olimpiadas: Citius altius fortius "más rápido, más alto, más fuerte").
Es un cuello que creo que no olvidaré nunca, lo pasé fatal pero estoy tremendamente contento y satisfecho de haberlo hecho.
Su atura es de 2645 metros y Le Tour pasó por primera vez en 1911 (Émile Georget) y casi 100 años después paso por él con mi TIME (aunque a duras penas).

Col du Galibier (Rhône-Alpes) 2645m


Ver mapa más grande

View Larger Map

Coronando: vistas dirección Valloire

View Larger Map
Coronando: vistas dirección Lautaret

COLL D'ARES 1500 m

Aprofitant que Google Street View cobreix quasi tot el territori, comencem una nova secció al blog anomenada "Colls" , fent referència a tots els colls o alts que hem pujat i que ens han deixat records ciclistes especials.

Per exemple avui posem el Coll d'Ares 1500 m (Ripollès). Connexió entre Molló i Prats de Molló. Grans records al pasar-lo per la BPB del 2008, també hi vaig patir un pajarón espectacular fent la clàssica estiuenca Figueres-Vallter. També l'he passat vàries vegades amb btt fent la volta a la Cerdanya i a la cursa dels isards de Camprodon. El recomano per la seva variant nord molt més exigent.

I vosaltres? quin coll recordeu de forma especial?

Va vinga que com bons ciclistes que sou tots teniu la vostra llista particular: aquella pujada que els vau deixar a tots clavats, aquell que es va entravessar, aquell que heu fet tantes i tantes vegades però sempre és espacial, aquell que no us agrada gens, aquell que té unes vistes màgiques...

Us convidem a compartir-lo amb nosaltres i el posarem a la secció (esperem que el Google Street View el tingui..) : si us plau indiqueu-nos el motiu el que fa singular per vosaltres.

Gràcies

DPR

Aquí queda el primer: Coll d'Ares 1500 m

View Larger Map


View Larger Map

Coll d'Ares: vistes direcció Molló-Camprodon

View Larger Map

Coll d'Ares: vistes direcció Prats de Molló-Arles sur Tech

ARTEC 2009 GALÀCTICA PROVA

Hola us passo una crònica que tenia a la carpeta de pendents.

I seguim amb les nostres pedalades i aquest cop va ser sonada ! Com va dir en Lluís: el dia que arribarem amb els llums encesos i varem marxar amb els llums encesos.

El 11 d'octubre vam anar a córrer a Sant Esteve d'en Bas, a la segona edició de l'Artec Marató BTT. Ens tenien preparat un recorregut de 113 km amb 4000 metres de desnivell.

Vam quedar amb dos pistons empordanesos, en Sisis i en Lluís el Barber (si passeu per Figueres visiteu-lo que us deixarà com un pinzell !!!)

Enguany teníem moltes ganes de tornar-hi doncs l'any passat a la primera edició, les dures condicions de fang no ens van permetre finalitzar la prova. Si bé vam passar el tall de Bracons vam decidir plegar doncs es feia tard i en teníem la pipa plena. Així doncs, motivats pel fiasco de l'any passat estàvem disposats a tornar-hi. Vam sortir a les 8. No estàvem ben col·locats per tant va tocar anar guanyant posicions i de seguida vaig perdre de vista als dos pistons optant per una estratègia molt més conservadora. Seria un dia llaaaaaaaarg.

Passem el primer tall (km 28 - 878 m +) sense problemes encara que per sota el ritme previst. Una primera part ràpida on el grup es va estirar però no de forma suficient, va haver-hi embussos en les entrades als corriols i el fet d'anar al darrera va fer que haguéssim d'aturar-nos forces vegades el ritme no va ser el previst.

Encarem la segona part del recorregut, molt més exigent: puja que pujaràs fins Canes on ens donen per dinar un bon plat de macarrons i seguim pujant fins al punt culminant de la ruta, Collfred, uns 15 km de pujada exigent, després baixada de 15 km cap a Sant Privat d'en Bas quasi tot per asfalt (espectacular !!! i em faig una de tantes notes mentals: s'ha de tastar amb bici de carretera). Per Puigpadines fi del segon tall, ja portem 72 km amb 2500 m +. I va començar el meu calvari particular...

Tercer i definitiu tall i em trobo els companys de Figueres, intento anar a roda, portava tot el dia sol !!! però a les rampes dures abans d'arribar a Joanetes començo a notar problemes musculars al moure el platillo, males sensacions i no els puc seguir, (faig nota mental: no duc l'entreno adient, no he fet els deures que em tocaven..). Decideixo afluixar i portar el meu ritme. Regulant. Ritme brevetero. Després de Joanetes ens encarem cap a Bracons per l'asfalt !!! no ho entenc, no m'ho puc creure !!! i els kilòmetres no cuadren amb el perfil !!! a mig asfalt no puc més !!! tinc la crisis del dia, busco el comandament del pilot automàtic, el trobo i continuo. Ja a mig Bracons deixem l'asfalt per continuar per una pista molt dreta i fangosa que s'ha d'acabar caminant... coronem Bracons baixant... ja n'estic ben fart !!! ei però res, endavant em d'acabar la feina.

El recorregut segueix per la la típica trialera-caminadora de la muerte de sempre, la Grevolosa, continuem per Cabrera, la zona és preciosa i la tarda que quedava marevellosa, fet que va ajudar a resistir la pallisa, pasem per territori de la Volta Osona (quins records !!! si us plau que la tornin a fer !!!) Coll Sabastida, quines ganes que s'acavi... quin purgatori... Serra de Mateus, Coll d'Uria i avall !!! ara sí, ja està, ben concentrat per no cometre cap error entomo baixada per un corriol espectacular fins a l'arribada.

Fet. L'Artec ha caigut. Al final 10 h 50'. 121 km amb 4020 m +. En Lluís m'estava esperant, amb cara de ufff-osti-tu-quina-pasada i em fa la foto de rigor. Gràcies.

Si l'any que bé hi tornem, caldrà preparar-la de forma específica.

No estic gens convençut del recorregut, es pot millorrar. Si bé aquesta edició 09 fou millor que la del 08, encara no han trobat el recorregut definitiu. Per exemple el tram de Bracons no és gens atractiu. El fet de voler aconseguir els 4000 m de desnivell condiciona massa el disseny. També s'ha de millorar la sortida, els taps a les entrades dels corriols fan perdre molt de temps. Els darrers avituallaments es van quedar curts. També cal millorar la senyalització, especialment del darrer tram, en van trobar a faltar indicacions. Els kms del perfil no estaven quadrats, error de càlcul, potser van servir el gps?. Si us plau poseu un perfil ben gran a cada avituallament indicant on som? Bé, crítiques constructives amb objectiu que l'organització millori aquesta galàctica prova.

Salut !

DPR

Preparats per passar el dia...

Foto: Barber

Autèntics pistons ! Molt aprop del top 10 !

Foto: Artec

Yes, we can !

Foto: Barber

Ruta wikiloc: doo4ever

View Larger Map

Sempre Bracons...

BARCELONA SITGES 2009

Per acomiadar-nos de la temporada, ahir diumenge 9 de novembre vam estar a la XV edició de la Barcelona -Sitges, organitzada per la federació.

La sortida estava prevista a les 10:00 al Gol Nord del Camp Nou. Uns minuts abans es va llegir l'habitual manifest "per un ciclisme segur" reivindicant els drets dels ciclistes a les carreteres.

El fred i el fort vent no van aturar els 2400 ciclistes (rècord de la prova !) Enguany la sortida es va fer per Esplugues, Sant Joan Despí, Sant Boi i ja vam encarar les costes per la clàssica Viladecans, Gavà i Castelldefels. Hi havia un ambient molt festiu amb tot tipus de bicicletes: carretera, muntanya, ciclo cross, plegables, passeig, amb remolc i nens a dins, atrotinades, tope de gama, rodes enormes, rodes petites... totes les combinacions possibles !!!

Vam fer els 40 kilòmetres fins a Sitges molt tranquils, ritme suau i ben atents, doncs amb tanta gent és molt fàcil enganxar-se i no tothom té pràctica d'anar amb grup, de fet vam veure algunes caigudes. Després de les Botigues el grup ja es va estirar completament i a un ritme més intens vam poder gaudir de les costes tancades al trànsit, quin gust !!! és una pena que no hi poguem rodar més sovint doncs les vistes són magnífiques. El macís del Garraf ens va protegir del vent i la temperatura va pujar: les condicions perfectes per gaudir-ne encara més.

A la gasolinera de l'entrada de Sitges ens vam reagrupar per completar la volta pel Penedès: Sant Pere de Ribes, Olivella, Sant Cugat Sesgarrigues, Lavern, Sant Sadurni, Gelida, Martorell i tornada a Barcelona fent Santa Creu d'Olorda: sí, sí entre tots vam convèncer al Jorge que es treiés del cap la tornada pel terrorífic "alt de Walden".

El fort vent va endurir el recorregut, especialment per la zona més propera a la N-340 on estàvem més exposats. Desgastats i desobeint les ordes del nostre director d'equip vam parar a l'exclusiu Parador de Gelida per avituallar-nos amb un exquisit llom amb formatge de dos pams i mig. Amb la panxa ben plena, contents i vent de popa vam arribar sense més incidents. Destaquem les fabuloses vistes de Montserrat (la llum i netedat de l'ambient li donaven una definició increïble, com poques vegades).

Al final una complerta volta d'uns 127 kilòmetres, perfecte per acomiadar la temporada 2009 plegada de bones proves i encara més bona companyia de tots vosaltres.

Moltes gràcies !!!

Salut !

DPR

Dades ruta: Jorge P.

Tots a punt per la sortida: quanta gent !

Reagrupament a Sitges: preparats per adentrar-nos cap al Penedès

Parador de Gelida: panxa contents !

Turons de Can Pasqual: baixada i ja hi som !

Si fa vent o no: convideu-lo ! quina bona roda !

PRÈVIA CALENDARI 2010

Hola a tothom,

ja comencem a tenir dades per configurar el calendari de la propera temporada, entre altres destaquem:

- 14 de març Brevet 200 - web

- 10 d'abril Brevet 300 - web

- 1 de maig Brevet 400 - web

- 9 de maig Remences

- 29 de maig torna la BPB ! 3a edició de la Ciclomarató Catalana

- 29 de maig també tindrem Graus

- 5 de juny la Bonaigua

No descuideu el vostre entrenament...

Salut !

DPR

Diada Montserratina 2009

Este domingo se ha celebrado una Diada Montserratina más, la fiesta en la que los ciclistas catalanes nos reunimos en la Sagrada Montaña de Montserrat y los que llegan a la hora reciben la bendición del Pare Abad.
Como es habitual, la Federació Catalana de Ciclisme nos obsequia con un pin conmemorativo y los ciclistas correspondemos asistiendo en masa al Templo.

Pin conmemorativo

Perfil de la jornada

En esta ocasión hacemos una amplia convocatoria pero finalmente somos 9, muchos menos de lo que esperábamos.
La temperatura es ideal, con un cielo parcialmente cubierto que se abre al final de la jornada.

Rodamos agrupados sin prisa pero sin pausa hasta Monistrol de Montserrat, justo al inicio del puerto. Habitualmente hacemos un reagrupamiento en este punto, pero como vamos compactos, decidimos empezar la ascensión sin parar.
El ritmo de subida es distinto para casi todos, con lo que llegamos bastante dispersados.
Recogiendo el pin en la carpa que ha habilitado la federación, Xavi cambia un pinchazo que le ha rajado parcialmente la cubierta y por ello tardamos mucho en bajar. Toni no se espera al tener un compromiso en Barcelona, así que la vuelta la hacemos con un componente menos, pero perfectamente acoplados a un grupo formado por gente de Pallejà y de Molins de Rey. Somos una fantástica grupeta de 23 ciclistas rodando muy cómodos sin pausas y como un tren directo a Sant Andreu de la Barca, donde nos separamos para rodar en solitario por nuestro Polígono preferido.
En el cruce de Rubí despedimos a Jordi y continuamos a muy buen ritmo cruzando Molins de Rey y Sant Feliu de Llobregat, donde empiezan las primeras cuestas del Alto del Walden. Ya en Esplugues disgregamos el grupo. Por un lado Xavi, que finalmente ha podido rodar sin más percances gracias a la reparación que ha hecho con una cámara nueva y un trozo de cámara extra para evitar que el corte de la cubierta fuera a más, por el otro José, Kike y Frankie y la grupeta final compuesta por Quim, David y Yo.
Mientras rodamos por las calles de Barcelona, vamos comentando la salida y coincidimos los tres en que hoy ha sido un gran día de ciclismo en muy buena compañía, con muy buen ambiente y buenas sensaciones.
Ésta es una de aquellas salidas que da mucha pereza, porqué piensas que son unos 120km con una gran subida, estás poco entrenado, hay muchos coches que bloquean la carretera, … pero sabes que encontrarás el mejor ambiente ciclista, verás a muchos amigos tanto subiendo como bajando, que rodarás en muy buenas grupetas, verás estandartes de Clubs con infinidad de cintas y lo más emocionante: ves niños de edades muy tempranas (algunos de ellos en bicis enganchadas a la bici de su padre) equipados como profesionales y con una cara de ilusión, satisfacción y agradecimiento que no se puede describir.
El año que viene también asistiremos e intentaremos llegar antes, propósito que nos hacemos año tras año.

Fotos de la jornada:

José, Quim, Yo, Jordi, David y Kike

Xavi reparando el pinxazo

Jordi y Quim

David y Kike

Seguimos esperando a Xavi

Carpa de la Federació Catalana de Ciclisme

Seguimos esperando a Xavi. Frankie de espaldas (maillot Probike KTM)

PAILHÈRES 2009

Hola a tothom, teníem ganes de comentar-vos una de les darreres sortides estrella de l'estiu.

El passat 29 d'agost amb els amics de arueda.com vam estar visitant el senyor Pailhères.

De fet ja s'està convertint en una clàssica d'estiu.

Podeu llegir la crònica complerta a la seva web: clicar aquí

Foto: G.Puig

Salut !

DPR

Nota: El Tour de l'any vinent també hi anirà, però nosaltres ja hi hem estat !

Etapa 14 : 18 de juliol 2010

Font: letour

XIV Travessa BTT Sant Joan Despí - Montserrat

Ja hi tornem a ser !

Animats pel company black leg Llorenç, el passat diumenge 4 d'Octubre vam estar a la catorzena edició de la clàssica travessa Sant Joan Despí - Montserrat, organitzada pels de CCSJD. Teníem per davant 75 km amb 2000 metres de desnivell, autèntic perfil trenca cames. Una bona oportunitat per tornar a tastar la mountain bike de llarga distància.

font ruta: aqui

El dia va començar a les 7 a la plaça del barri on m'esperava màster telemarquista Toni, plegats enfilarem cap a la sortida a Sant Joan Despí on ens havia citat el Llorenç. Recollida dels dorsals i al voltants de les 8 van donar la sortida. L'itinerari va començar per la llera del Llobregat, una pista ampla i molt rodadora, perfecte per estirar completament el grup. De seguida vam perdre de vista el Llorenç que va sortir amb moltes ganes. Vam arribar fins al peu de Castellbisbal on vam atrevessar la carretera que ens porta al nostre estimat polígono i van començar les primeres rampes dures fins a Castellbisbal, després baixar per tornar a pujar fins a Ullastrell on aprofitem l'avituallament per esmorzar.

Vam seguir per un terreny de continuo trenca cames (fondo de la riera de Sant Jaume i alt de la Socarrada, creuant la carretera d'entreno habitual d' Olesa - Viladecavalls, el suro) i després d'una bona baixada ens plantem a Olesa. Fem la pujada de la Puda (grrrrrrrrrrr....) i baixada per anar a buscar la pista paral·lela al Llobregat, encaixada entre la carretera i la pared, tram molt guapo i ràpid ! ple de basses i de canyes que el van fer molt intens.

Arribem a Monistrol i parem a l'avituallament a carregar dipòsits pel darrer tram, que serà el més dur: uns 20 km amb 600 m de desnivell. Amb la panxa plena deixem Monistol per anar a buscar la vessant del Marganell: aquí comença un tram espectacular atrevessant el Parc Natural de Montserrat, per una pista que va resseguint el peudemont del macís, després la baixada i fem el canvi de vessant encarant la darrera pujada. Es va fer dura però el bon estat de la pista i la no excesiva pendent va permetre apretar. De forma progressiva anem guanyant metres fins arribar a Santa Cecília. Veig el Llorenç que ja fa estona que ha acabat amb cara de "ja he fet la feina i estic content".

Recomanable el recorregut, encara es pot anar de Barcelona a Montserrat tocant poc asfalt, queden camins ! Ens van agradar molt les enllaçades creuant les carreteres que normalment fem durant els entrenos d'asfalt: zones del Polígono, Castellbisbal, Ullastrell, Viladecavalls Olesa, Monistrol, Marganell i Massana. Un punt de vista diferent.

Salut !

DPR

Nota 1: ruta penjada al wikiloc: clica aqui (autor beethoven)

Nota 2: vam plantejar al Llorenç fer una volta integral a tot el macís de Montserrat amb btt i també amb carretera (tinc notícies que hi està treballant...)

Nota 3: tornada esperpèntica amb ferrocates, ens van prohibir pujar als que ens tocaven pel fet d'anar amb la bici, vam haver d'esperar noranta minuts un tren especial (visca la normalitat de les bicicletes en els transports públics ! menys mal que els seus gestors defineixen l'empresa com capdavantera per la seva innovació... des d'aquest modest blog els hi recomanem una visita per l'Helvetia)

Santa Cecília

Foto: romanica.net

Tobada BIKEVERD

Mapa facilitado por Luís de Angulo

Un año más, y ya van tres, los incondicionales de la extinta tienda BIKEVERD nos reunimos en la tarraconense localidad de Mont Roig del Camp para hacer una salida de MTB de calidad y una buena comilona ……con una mejor sobremesa.

En esta ocasión hemos sido 10 bicis Bikeverd (Carles Pinyol, Luís de Angulo, David Giró, Pau Zamora, Ferran Medall, Sergi Montané, Ferran Vila, Pare Grau, Christian Crera y yo) y una nueva, la de Raul Anguera. También hemos tenido la compañía de Montse Fíguls (que no ha pedaleado), Àngels Carreras (que tampoco ha pedaleado aunque sí lo ha hecho su mítica Cannondale Raven) y su hija Ariadna (que ha tenido una infinita paciencia con los pequeños Anna y Pau).

La salida, como siempre, muy atractiva y machacona por la gran cantidad de piedras grandes y sueltas que nos hemos encontrado. He de decir que en esta ocasión no he roto nada de la bici, pero me he caído y tanto Pau Zamora como Carles Pinyol han tenido algo de trabajo para arreglarla, pero poco.

En estos encuentros hablamos de los objetivos conseguidos en el año que termina y de los proyectos futuros para el año que viene. Nuestros retos cada vez se alejan más del MTB que nos unió y se diversifican más, como: cicloturismo, ciclocross, duatlón y triatlón.

Entre nuestros sectarios (….. puesto que esto parece una Secta, de buen rollo) tenemos grandes figuras reconocidas mundialmente, pero lo cierto es que nos debemos estar haciendo mayores, puesto que cada vez nos dedicamos a más largas (o larguísimas) distancias en vez de las carreras explosivas.

La verdad es que es reconfortante volver a encontrar ese ambiente que teníamos en la tienda que montaron en su día Alexis Sans y Carles Pinyol.

La mayoría de nosotros nos vemos habitualmente, pero en la reunión anual de la Secta, intentamos comportarnos como en los viejos tiempos, cuando desde la tienda se organizaban carreras (con dorsales incluidos) en Masfigueres al lado de Sant Sadurní d’Anoia.

Esta cita, ineludible, no nos permitió asistir al homenaje a Xavi “Maasai” Novell, aunque lo tuvimos presente en algunos de nuestros comentarios y siempre lo tendremos en el recuerdo. Como nota, podéis encontrar un post en el Blog de los Bisontes, explicando la emotiva ascensión nocturna al Turó de l’Home.

Próximamente publicaremos un post con algunas propuestas y de esta manera poder perfilar el calendario del 2010, que esperamos sea un buen año, en buena compañía y buenas pedaleadas.


FOTOS DEL EVENTO:

Asistentes 2009

Qué guapos estamos!

…y qué pocas ganas de pedalear con tanta foto!

El maillot, el logo y el Gurú

Más paradas, ¿pero que no hemos venido a pedalear?

Parada técnica

Mítica máquina

¿Cuándo empezamos?

Ahora sí…..

….gas….

…sin piedad!

Los preparativos

La juerga

Las consecuencias