“Durant tots aquests anys que porto anant en bici he tingut la sort de poder pujar un bon grapat de colls, puertos, cols, passos, uns més macos que altres, de més durs a més fàcils , d’altres més pestosos, , etc…però hi ha una pujada que per mi sempre será molt especial: Montserrat. Encara recordo quan fa quasí 21 anys vaig pujar per primera vegada fins el monestir. En aquella época la meva “eina” era, per definir-la d’una manera, una BTT, una BH force sense canvi sincronitzat i amb pneumátics de carretera que per l’amplada semblaban més propies d’un ciclomotor.Despres d’un bon esforç, arrosegar un ferro com aquell no era gens fàcil, la sensació d’euforia de haver conseguit “dominar” aquella pujada encara la tinc molt present en la meva memoria. D’ença ‘aquella fita he pujat Montserrat innumerables vegades, passant fred, xop com un pop,mort de calor, amb l’home del mazo a sobre com tambè anant super però mai, en cap circumstancia, aquesta pujada m’ha deixat indiferent. Lasingularitat de la muntanya, el traçat de la carretera, les vistes del Vallés i del plá del bages i perque no, la mística que envolta aquestamuntanya, fan d’aquesta pujada la primera del meu ranking particular. Si mai teniu ganes de veure la magia de Montserrat us recomano pujar undia de ple estiu just quan surt el sol, mai veureu una cosa igual, us ho dic per experiencia. “
Llorenç
View Larger Map
Entradas
Olé Llorenç!!!
ResponderEliminarÉs tant mítica la muntanya i la seva pujada, que fins i tot la Federació Catalana de Ciclisme pensa com Tu (...i com molts de nosaltres). Si vas amb bici has de pujar a Montserrat.
A mi, curiosament, també és una pujada que m'encanta tot i que no puc dir, com Tu, que l'he pujat algun cop SUPER, però si que puc dir que l'he pujat amb MTB, carretera i a peu.
Muntanya Sagrada ......i santa pujada.
Salut