Ja hi tornem a ser !
Animats pel company black leg Llorenç, el passat diumenge 4 d'Octubre vam estar a la catorzena edició de la clàssica travessa Sant Joan Despí - Montserrat, organitzada pels de CCSJD. Teníem per davant 75 km amb 2000 metres de desnivell, autèntic perfil trenca cames. Una bona oportunitat per tornar a tastar la mountain bike de llarga distància.
font ruta: aqui
El dia va començar a les 7 a la plaça del barri on m'esperava màster telemarquista Toni, plegats enfilarem cap a la sortida a Sant Joan Despí on ens havia citat el Llorenç. Recollida dels dorsals i al voltants de les 8 van donar la sortida. L'itinerari va començar per la llera del Llobregat, una pista ampla i molt rodadora, perfecte per estirar completament el grup. De seguida vam perdre de vista el Llorenç que va sortir amb moltes ganes. Vam arribar fins al peu de Castellbisbal on vam atrevessar la carretera que ens porta al nostre estimat polígono i van començar les primeres rampes dures fins a Castellbisbal, després baixar per tornar a pujar fins a Ullastrell on aprofitem l'avituallament per esmorzar.
Vam seguir per un terreny de continuo trenca cames (fondo de la riera de Sant Jaume i alt de la Socarrada, creuant la carretera d'entreno habitual d' Olesa - Viladecavalls, el suro) i després d'una bona baixada ens plantem a Olesa. Fem la pujada de la Puda (grrrrrrrrrrr....) i baixada per anar a buscar la pista paral·lela al Llobregat, encaixada entre la carretera i la pared, tram molt guapo i ràpid ! ple de basses i de canyes que el van fer molt intens.
Arribem a Monistrol i parem a l'avituallament a carregar dipòsits pel darrer tram, que serà el més dur: uns 20 km amb 600 m de desnivell. Amb la panxa plena deixem Monistol per anar a buscar la vessant del Marganell: aquí comença un tram espectacular atrevessant el Parc Natural de Montserrat, per una pista que va resseguint el peudemont del macís, després la baixada i fem el canvi de vessant encarant la darrera pujada. Es va fer dura però el bon estat de la pista i la no excesiva pendent va permetre apretar. De forma progressiva anem guanyant metres fins arribar a Santa Cecília. Veig el Llorenç que ja fa estona que ha acabat amb cara de "ja he fet la feina i estic content".
Recomanable el recorregut, encara es pot anar de Barcelona a Montserrat tocant poc asfalt, queden camins ! Ens van agradar molt les enllaçades creuant les carreteres que normalment fem durant els entrenos d'asfalt: zones del Polígono, Castellbisbal, Ullastrell, Viladecavalls Olesa, Monistrol, Marganell i Massana. Un punt de vista diferent.
Salut !
DPR
Nota 2: vam plantejar al Llorenç fer una volta integral a tot el macís de Montserrat amb btt i també amb carretera (tinc notícies que hi està treballant...)
Nota 3: tornada esperpèntica amb ferrocates, ens van prohibir pujar als que ens tocaven pel fet d'anar amb la bici, vam haver d'esperar noranta minuts un tren especial (visca la normalitat de les bicicletes en els transports públics ! menys mal que els seus gestors defineixen l'empresa com capdavantera per la seva innovació... des d'aquest modest blog els hi recomanem una visita per l'Helvetia)
Santa Cecília
Foto: romanica.net
Entradas
No hay comentarios:
Publicar un comentario