TERRES DE VI I CAVA O BENVINGUDA PRIMAVERA

El passat diumenge 22 de març va començar la temporada de carretera i la primavera. 

Com és habitual la primera marxa del circuit de llarga distància de la federació fou la clásica "XVIII MarxaTerres de Vi i Cava" a Vilafranca amb recorregut mooooolt interessant: Vilafranca - Alt de Font Rubí - Les Conilleres - Alt de les Ventoses - Coll de l'Arca - Coll de la Torreta - Alt de la Llacuna - Alt de Font Rubí - Vilafranca // 140 km amb uns 2000 m + (com m'agrada la zona de l'alt Penedès !!!)

A la cita em presento sol doncs el David Ponti tenia entreno programat per l'Empordà Federal, però m'esperava el Llorenç amb moltes ganes de fer un bon paper. Enguany tenien el tema de la recollida dels dorsals bastant ben organitzat i les acreditacions es van fer ràpid. Encara que al final l'entrega dels diplomes es va desmadrar. Però anem per parts.

Sortida i de seguida començo a aprendre a roda del black leg Llorenç que es va col·locant progresivament el mes endavant possible, però en una mesura justa, d'una forma molt elegant, sense estridències. Poc a poc anem devorant kms al darrera i davant de diversos grups, sempre controlant, buscant les rodes bones i deixant les que no convenen. Fem Font Rubí i Ventoses, portem una mitja de 34 km i anem com a motos. Regulem, mengem i bevem. Que important es còrrer amb cap i equip ! qui diu que el ciclisme no és un esport d'equip?

Afrontem les Ventoses, passem la piràmide (si, si una piràmide, al 13 %), enganxem un bon grup que ens duran com uns senyors al peu de la Torreta, el comencem a pujar bé però per la meitat (km 96) la roda del darrera del Llorenç fa un estrany. Primer ens pensem que ha punxat al darrera, cap problema ! però quan ens hi posem vèiem que és un tema del neumàtic, l'aro ha perdut força (segurament per una estirada de les fibres) i no aguanta la pressió de la camara i surt de la llanta. Ho solucionem botint a molt poca pressió, però evidentment no podem córrer, haurem d'acabar poc a poc. Ens ha passat molta gent. Ens trobem l'Angel de Terra Diversions  (un super classe, 2 m i pico amb unes palanques que fan pooooor !!! gran brevetero i soci de la pasada BPB 08) que va completament buit i amb problemes amb les seves Zipp dels diumenges. Ens enganxem amb ell i continuem. El Llorenç es desanima, s'agovia i diu que no vol acabar. Jo trec les meves habilitats de coach, i aplicant el teorema dels cercles de preocupació, aconsegueixo que canviï de parer i decideix acabar la feina, i tant !!!. (ara bé: no em va costar gens, és un black leg !!!) 

Anem fent a un ritme més tranquil, parem al avituallament, saludem a coneguts (entre ells l'il.lustre berevetero amb bigoti Moixa que ens explica que farà una Iron Man a Londres, banyant-se al Tamesis?), fem l'exigent pista forestal trenca-cames-toca-collons, coronem la Llacuna i ens deixem caure cap a Vilafranca. Entrem en una zona de llargues rectes i el vent de cara. No podia ser d'una altre forma.... grrrrrrrr. Ens posem en formació de combat animats i dirigits per un revifat Angel, fem uns darrers 5 km espectaculars !!! Al final 30 de mitja. Bé, molt bé. El Llorenç és un mega crack, quina classe, amb problemes de neumàtics i sense immutar-se, ni el Rossi !!! 

A l'aperitiu ens retrobem als coneguts, destacant el black leg Bora Bora Toni Time amb un temps espectacular ( el 70 de la general !!!), jo també saludo a l'Oriol que ha vingut com observador a acompanyar al seu germà i ha fet una matinal. El veig molt il·lusionat i amb moltes ganes. (Va Oriol anima't !!! la Bonaigua ens espera !!!)

Ja tenim la primera marxa al sac. Benvinguda  primavera!!!

Salut per tots. Kms a go-go.

PD: més de 48 hores de la cursa i sense rastre de la classificació a la xarxa. Intolerable. 

DPR