IV Barcelona-Perpinyà-Barcelona (BPB 2012)

Rètol de l'Organització

Hola Companys, sóc en Joan Duato.

Adjunto una petita crònica de la gran-èpica cavalcada d'aquest cap de setmana. Dedicada als companys i als que s'han interessat per nosaltres, perquè sàpiguen una mica com va ser.

Perfil del Xavi Òdena, segons el Ciclo Master

El divendres a la tarda, revisió de llums al velòdrom d'Horta. Enlluerno al controlador. Tot correcte. No t'oblidis de portar l'armilla reflectant! M'advertaig. Important.

Dissabte al matí, 5,40 al velòdrom. Trobada amb els companys, som cinc, Jose-Maño (el més fort,... no pot ser d'un altra manera ja que és ciutadà de Manyolandia), el Toni (l'elegància personificada en el rodar), Quim (aquest posa el seny), el Manuel (sota l'aparença intel•lectual s'amaga un tipus dur,... molt dur de pelar), i jo (il pitufino,... només d'estatura... que ja tinc 50 tacos). Una bona grupetta. Recollida i segellada del carnet de ruta.

A les 6.15 una miqueta nerviosos en marxa. Ja és de dia. Veiem que totes les cruïlles estan perfectament senyalitzades. Gran tasca de l'organització. No hauré que fer servir tots el planells que em vaig treure el dia anterior del Google Maps durant hores.

Després d'anar remuntant el Besòs saltem a la costa per un collet (a l'alçada de Montornès) i agafem la nacional paral•lela al mar. En pocs quilòmetres ens acoplem i comencem a fer uns quants bons relleus.
A bon ritme arribem a Lloret (90km) primer control. No ens entretenim massa. Com hi ha molt sol no puc veure bé per enviar sms's.

Entrem en Cost Brava i la carretera (como no) es posa brava. Trenca-cames de puja i baixa. En Calonge ens n'amen cap a l'interior. La Bisbal, i després Torroella, segon control. Aquí vaig veure per darrera vegada als meus amics Tirapu i Odena. Que forts estan els condemnats.

Les fletxes a seguir (Foto: David Peñaranda)

Les fletxes ens guien per una maranya de cerreteretes a l’Empordà fis arribar al tercer control a un poble empordanesès (ja no em recordo del nom). Quasi ens passem el control. De moment estem tots bé. Ens anem esperant quant algú es queda. Això serà fonamental per a poder arribar.

Enfilem França pel Coll de Banyuls. No és molt alt però puja a trompicons. A dalt la visita amiga del David que ens dona ànims i ens despedeix de Catalunya. A l’altra part ja és França. La carretera es torna horrorosa. L’asfalt a França està, en general, molt pitjor.

José Martínez, Toni Estabanell, Joan Duato, Manuel Amigo i Quim Barba (Foto: David Peñaranda)

La costa francesa és un constat tobogan. Després de Colliure (poble preciós) ens n'anem cap a l'interior i ja puja a poc a poc tota l’estona.

Arribem a Amelie les Banys. Ja son les 9.30 quasi de nit. Ens donen de sopar molt bé. Mandonguilles en arròs, vi,... Es farà difícil arrencar. I de fet es fa difícil. Comentem si hagués segut millor dormir allí. Però no hi ha alternativa. L'equipatge l'hem enviar a Ripoll, que està a unes 6 hores de bici, i el coll d'Ares de 1500m entremig.

A les 10.15 negra nit, frontal i cap a munt. Portem ja 16 hores seguides de bici i axó es nota. Pugem moooolt a poc a poc. I no és per assaborir el paissatge (no es veu res de res).

Pujada del Coll de Banyuls amb Espolla al fons (Foto: David Peñaranda)

Davdi Peñaranda i José Martínez "Maño" (Foto: David Peñaranda)

Quim Barba coronant el Coll de Banyuls (Foto: David Peñaranda)

Joan Duato coronant el Coll de Banyuls (Foto: David Peñaranda)

Quim, Joan, David i Maño (Foto: David Peñaranda)

Manuel Amigo coronant el Coll de Banyuls (Foto: David Peñaranda)

Toni Estabanell coronant el Coll de Banyuls (Foto: David Peñaranda)

Ultimant els preparatius per a continuar, però ara cap avall

La grupeta amb el David Peñaranda. Gràcies David!!!

Baixant les fortes rampes del Coll de Banyuls (Foto: David Peñaranda)

La llumeneta del frontal es mou i es mou, al ritme del nostre cos. Fa marejar. Tot hom callat. Intento cantar alguna cosa a veure si algú s'arranca.... Ni senyal. Tot hom està molt reflexiu. Molt filosòfic. "A veure quant s'acabarà aquesta putada de de port" diuen els companys amb la mirada. Al no veure res no pots fer-te una idea del que falta mirant la muntanya.

Arribem a dalt a la 1.30. Tenim sort, 11ºC de temperatura, fred però suportable. Per davant 50 km de baixada, Molló, Camprodon, Sant Joan de les Abadesses i, per fi, Ripoll a les 3.30 .

Han estat 21 hores de bici amb molt petites interrupcions. Estem baldats. Quasi no parlem. Cadascú s´acomoda en els matalassos que hi ha al poliesportiu. No quedem per l'endemà encara que sabem que només podem dormir unes 2 hores. Jo dormo en un son lleuger, sé que si agarro bé el son, no em desperto fins el dilluns. A les 6 ens posem en marxa el Toni i jo, i llevem als demés. A les 6.45 ja estem tots damunt la bici.

Primeres vistes de França (Foto: David Peñaranda)

La resta del dia es un constant pujar i baixar ports. Ja no estic d'humor per enviar SMS's. Fins 4 ports. De Ripoll a Olot, port. D'Olot a Vic, port. Aquí ja es va començar a trobar mal l'amic Quim, que va tenir el seny de plegar a Folgueroles. El Quim té anys per davant i té classe ciclista de sobres per fer axó, i em tindrà al seu costat per fer-ho quant vulgui.

I embolica que fa fort;....De Vic a Calders, port. Aixina es fa poc camí.

A Calders em passo de la ratlla menjant. L'estomac no pot arrencar a pair, ja no te forces, quant arrenca em gasta tota la sang del cos per l'estomac, i llavors m'adormo sobre la bici. Es el moment de crisi màxima. Em fan mal els peus, el coll em punxa, el cul està com un tomàquet, i a més ara damunt m'adormo!.. De fet tots hem passat moments crítics encara que hem aguantat. El bó és que al cap d'una estona es passa.

Arribats al Vallès comencem a girar i girar per polígons. És interessant veure la indústria, o el que queda d'ella, i comentem que caldria promoure que estiguessin més plens. Però la veritable finalitat de les voltes no és el turisme industrial, és arribar als 600.

Com que l'arribada és pel port de Forat del Vent, parem abans per agafar forces. Em faig una cerveseta que sap a glòria. És la primera cervesa en 590 km. Mai he pujat aquest port tan a poc a poc.

Arribada al Velòdrom d'Horta del Maño (Foto: Manuel Amigo)

Arribada al Velòdrom d'Horta del Toni (Foto: Manuel Amigo)

Arribada al Velòdrom d'Horta del Manuel(Foto: Manuel Amigo)

Arribada al Velòdrom d'Horta del Joan (Foto: Manuel Amigo)

L'arribada al velòdrom és espectacular, ens animen la dona del Toni i del Jose. Punt i final a les 20.15 desprès de 38 hores en les que haurem estat parats no més de 6, o sigui calculo unes 32 hores de bici. Ha valgut la pena, hem explorat territoris desconeguts.... de resistència, germanor, de nits en vela damunt la bici, de penes i d'alegries. Ja sabem una mica més. Una altra "muesca en la culata".... eh Toni?

Moltes gràcies companys ja que el que sí és cert és que sense el caliu i el refuzo d'un grup d'amics ben avingut, axó es impossible de fer. Em plantejo tornar en un cas: en el cas que el Quim em cridés per fer-li de gregari, llavors seria un plaer fer la feina.

Grupets coronant Banyuls (Foto: David Peñaranda)

Grupets coronant Banyuls (Foto: David Peñaranda)

Grupets coronant Banyuls (Foto: David Peñaranda)

Una abraçada ben forta.


Juan Duato


PD. poso un link de fotos que no és meu, perquè no teniem forces ni per a fer fotos

https://picasaweb.google.com/109528985956920358985/BPB2012.

També està el perfil en els temps del super cracs Xavi Òdena que tampoc han de veure amb els nostres.

https://picasaweb.google.com/106883727239390383986/BPB6002012-05-bpb600

Gràcies a la Maria Fuster Foz, tenim una excel.lent recopilació de cròniques i d'imatges a:

http://bpb2012.blogspot.com.es/p/compartir.html